[album de FOTOS]
FISTERRA: CRÓNICA FINAL
Com ja sabeu, vaig passar la tarda passejant per Santiago, i vaig parar per sopar i de pas veure al Barça, alla vaig coneixer uns de Barcelona i Valladolid que també havien vingut en bici de muntanya, pero vaig anar a dormir d' hora que demà hem quedaba la traca final.
Em vaig llevar d' hora (tot i que era fosc) hem vaig afeitar i en vaig vestir, semblaba un torero esperant sortir a la sorra... Quan més o meyns vaig veure que es veia , vaig anar a buscar la bici i vaig sortir , el dia era gris a una mica de vent pero de moment aguantaba el temps, varen anar passant els quilometres i capa alla el km 25 vaig parar a esmorzar , un entrepa de pernil , dues coca coles i un cafe... vaig notar una mica de millora i que pedalar no s' en feia tan feixuc. i pedala que pedala Fisterra 22 km.
Aquesta injecció de moral es va venir avall, quan en la seguent pujada , no se que collons faig que em queda el canvi del plat travat i just de forces que anaba , caic per un marge de la carretera, i quan hem aixeco.... he arrancat el camvi de darrera i s' ha trencat la patilla.merda!!!! hem tranquilitzo tot i les ganes de plorar que tinc, i hem poso a buscar solucions. Si tallo la cadena i vaig solament amb el plat petit i un pinyo potser aixi puc fer la resta de quilometres. Pero no ho aconseguiexo no disposo d' eines... ho recullo tot i marxo carretera direcció Fisterra, a veure que trobo. En un poblet petit demano un martell i un clau i aconseguixo tallar la cadena... pero no funciona, la cadena esta torçada i me l' escup dels pinyons, ho deixo estar i vaig a cercar un poble més gran que esta a 8 quilometres .He decidit que arribare i ho fare, hem sorprenc jo mateix de l' ho senser que estic (normalment soc una floreta), estic segur perque se segur que res no hem fara tirar enrera. Vuit quilometres de pluja caminan amb el remolc carregat a l' esquena (ja que al trencar-se el canvi no puc collar el remolc) arrico a Cee un poble ja més gran juntament amb un noi de una motonautica trobem un cadena i ho deixem aixi amb el plat petit i alm el 32 a darrera, per l' ho meyns anire poc a poc pero sembla que funciona.
Tot i aixó la cadena s' hem surt una veintena de vegades, pero ja l' hi he agafat el "truco" sempre s' ha de mantenir la cadena tensa , si no salta . i així.... poc a poc vaig arriban a Corcubion, Amarela,Piñeiro i finalment Fisterra... no m' ha aturo al poble, se que el meu objetiu estar a tocar i es on s'ha acabi la carretera, alla vull anar.... Plou com mai, i venta fort , penso que tot esta en contra i que algu m' ho vol possar dificil, pero ja res no m' atura. poca poc ja diviso al Far, ja soc a Fisterra!!!
He fet uns 1.300 quilometres per arribar aqui... Ja la calor de Calaf o els mosquits de Ejea queda tan lluny...sembla que hagi passat una eternitat que hem vaig acomiadar de la Marga i el Sau, i tan sols han passat 10 dies.
Us deixo que s' en fa tard per tornar a casa, ja us escriure desde casa
AURRIBEIRO (deu ser adeu en Galego)
Gràcies AMICS
30 agost 11ª i ultima etapa. SANTIAGO DE COMPOSTELA - FISTERRA
Amb meteorologia adversa, el cansament acumulat i ganes d'arribar, va ocórrer el que ningú desitjava: el canvi es va trencar, per la importància de l'avaria totes les previsions es van anar "al garete". Com va solucionar el incident el nostre amic?, doncs arrossegant la bicicleta fins al proper poble, només 12 km de patiment sota la pluja. Allà va poder fer un arranjament d'emergència el canvi (anar amb un sol pinyó), i li van deixar un cadena vella, ja que, la seva estava danyada. Després d'això, l'últim esforç i la recompensa d'haver arribat a La Seva Meta: Fisterra!!!, un objetibo important i èpic.
29 agost 10ª etapa. SARRIA - SANTIAGO DE COMPOSTELA He sortit aques matí de Sarria, en Jou no m'acompanyat els primers quilometres, segurament s'ha llevat tard o estaba enboirat, fresca, i pujada... Els que hem varen dir que a Sarria s'acababa la pujada, ja els espero... 1.800 metres positius!!!, 128 Km, i al final soc a Santiago!!! No us explicare el que he sentit al arribar (solament ho sabem, i ho compartim en Jou i jo), el cami es tortuos, pujades i baixades, i mes pujades i mes baixades... Santiago es molt xulo, he llogat un pisset d'un avi que he conegut i me la deixat a un preu economic: 15 puñales el pis, tot per mi!!! i amb garatge... un "luju", el que més m'ha costat es trobar un ciber on fe la cronica i enviar la foto, be el mobil finalment a mort... sniff. Demà Finisterre/Fisterra!!!. Tinc 90 quilometres segons m'han dit, o sigui, que hem quedare a dormir alla i l' endema tornare.Ja noto que vaig just..., ja no recupero com abans i els desarrollos s'en fan cada vegada mes durs. Estic cansat, si, estic cansat, pero no vençut, ara ja no..., no hem puc rendir quan en queda tanc poc, NOOOO!!!. Sort que en Jou a vegades pedala per mi, que si no, no se com ho faria.
Be amics, demà no se si hem podre conectar, si puc o fare. Si més no, passare la cronica encara que sigui per telefon al Xarli, i espero demà estar alla, em ho vaig proposar un dia, i per aquest objetiu he pedalat tant i tant, quasi 1.400 quilometres, tan sol es un xifra que costa posar (depen com moguis els dits en decimes de segons, i l'ho habil que siguis sobre el teclat), pero en Jou i jo sabem el que hem sentit avui. Pero aixó sempre quedarà entre nosaltres.
Gràcies amics espero demà dir que estem a Fisterra!!!
28 agost 9ª etapa. ASTORGA - SARRIA
Ahir, despres de sopar de senyor i dormir al llit d'un alberg, me he llevat d'hora he fet la "colada" (aixi es va assecant en el remolc), i he començat a pedalar. Sabia que avui seria un dia dur.
He començat a pujar amunt, amunt, i més amunt, no entenia com pujaba tant si no tenia referencies, he arribat a sospitar que estaba pojant o Cebreiro, pero no, posteriorment me he assebantat que era la creu de Ferro, 22 km de pujada i 700 metres de desnivell positiu, a la baixada me he quedat gelat no sentia les mans (inconcient de no dur guants), he parat a un poble molt xulo, abaix mes que res per refer-me del fred i de pas esmorzar quelcom, perque duia 41 km sense res a l'estomac: un entrepa de truita de patata dues coca cola, una pasta de xocolata i un cafe m'han servit per refer-me, el poble en questió es Molinaseca, de veritat molt xulo.
D'alla he sortit saben que hem quedaben Pedrafita 16 Km de pujada, O'febreiro 11 km de pujada i el Alto del Pollo 7 km de pujada, i tot aixó empalmat sense descans si senyors ho he pujat com un campió, he patit deu ni do, pero ho he pujat com un home, quan he sigut a dalt sabia que era la darrera pujada forta, i me he emocionat amb silenci, be el Jou (que es la meva ombra) i amb qui ho comparteixo tot, tambe ha plorat...
He baixat a Triacastela per dinar, pèro no me he quedat (soc una mica raro) he baixat a Samos, que m' habien dit que habia un camping, pero era una esplanada i avui necessitaba dutxar-me, he agafat la bici he dinat una mica i he baixat a Sarria, ara estic en un Camping de Sarria (ple de mosques) pero net i polit, tot i que se que aquesta nit passare fred, ja hem va passar a Sahagun, el sac que duc no es prou... el maleït pès...
Demà espero passar de Santiago i enfilar ja capa Fisterra, si de cas ja veure Santiago a la tornada, no se, vaig una mica sobre la marxa.
Avui se que soc un maxote 153 km amb quasi 2.000 metres positius de desnivell, i arrosegant un carro de 20 kilos, se que soc un maxote i que avui dormire pla. Els ciclistes que hem trobaba no s'ho creien els hi habia d'ensenyar el comptaquilometres, estic orgullos d'en Jou.
Amics aixó sembla que està a tocar..., només queda una mica... Gràcies pels vostres missatges d'anims, us prometo que en els moments de debilitat he pensat amb tots vosaltres, i es de justicia reconeixer que m'han ajudat i molt.
Santi, quan arribi haurem de parlar del apreci que m'agafat la bici.
Bona nit Amics!!!
27 agost 8ª etapa. SAHAGÚN - ASTORGA
Avui he arribat a Astorga, demà si tot va bé arribaré a Galícia!!!. Els quilometres van caient i el cansament es va acumulant a les cames, peró cada dia estem més aprop de Fisterra!!!
Grracies amics!!! solament jo se el que he patit aquests dos dies amb un vent de pebrots!!! pero sarna con gusto no pica, i deu!!! com disfruto!!!!!!!
26 agost 7na etapa. CASTROJERIZ - SAHAGÚN
Després d'una nit plujosa, el fort vent ha estat el company d'etapa del nostre amic Jordi, malgrat el vent ha fet 93 Km, finalitzant l'etapa en Sahagún. Tot un èxit que l'acosta considerablement al seu objectiu. Des d'aquí li enviem forces perquè culmini la seva aventura.
25 agost 6na etapa. ST0. DOMINGO DE LA CALZADA - CASTROJERIZ
Aquest mati m'ha costat llevar-me i aixó es sintoma de que noto ja els quilometres... la veritat es que quan en duia 26 i he parat a esmorçar me plantejat quedarme a la sortida de Burgos, a Cavia, a uns 75 quilometres del punt d' inici de l'etapa, aixó quasi ho he confirmat quan he pujat el port de la Pedraja, ostres!!! m'ha costat!!!! pero le he pujat del tiron, finalment he arribat a Burgos on he comprat un mobil (ja n' estaba fart de no poder parlar amb ningu), alla no se si per sort, o per una aparicio divina (el personatje ho semblaba), me he trobat com diria el meu fill: un hipicolgao, que m'ha dit que m'oblides del Camping de Cavia, que era una merda i que possiblament no estava obert, l' hi he fet cas, no se perque... ara m'alegro, pero me he cagat en el personatge durant el cami. Si quan duia 30 quilometres en trobava fos i buit, a Burgos feia 70 Km. A la sortida seguin les indicacions del meu "amic" he parat a dinar de senyor: amanida i bistec, i ha sigut com la pocima magica d' Obelix, m'ha donat forces d'on no tenia, i he fet els 55 km amb un vent en contre que deu ni do, bé, mes que vent era un huracà, realment els darrers 5 kilometres s'han fet eterns!!! Pero finalment soc a Castrojeriz a pocs quilometres de la provincia de Lleó. Gracies "hipiecolgao".
Bona nit.. avui dormire pla!!!
24 agost 5na etapa . PERALTA - ST0. DOMINGO DE LA CALZADA
El cinque dia. Soc per sort, i algo mes que duc dintre dels calçotets, a Santo Domingo de la Calzada 127 km quasi mil metres de desnivell + el remolc m'ha fet la guitza al mati, una odisea!!!, pensaba que no arrivaba... ufff com he patit!!!, despres me he ficat per una carretera local amunt avall, amunt i aval,l un calvari, ho he passat realment malament..., sabia que hauria algun dia dur, espero que hagui sigut aquest. Ara soc en un locutori, hem recorda les expes, quan estem en algun poblet perduts i intentem cercar una mica de calor. Avui us puc dir que estic cansat, que hem noto cansat, pero no estic abatut..., m'emprenya el tema del remolc. Ara he baixat a Santo Domingo caminant, son 4 qilometres a buscar volanderes per reparar com cal el remolc; el problema es que s'ha doblegat l'eix i ara no fa prou força per tancar correctament i s' escapa, quan em dono compta porto uns qilometres arrosegant el carrito amb la roda frenada.
Bé, he llegit el missatges dels amics del CAM, dels Frikiriders, de l'AC Parets i de la familia, i tots hem fan tirar endevant, ara ja no hi ha cami de retorn, se hi estic convençut que ho aconseguire: per mi i una mica per tots vosaltres.
Gràcies a tots. Seguim pedalant !!!
Demà espero estar a Burgos !!!
23 agost 4ª etapa . EGEA DE LOS CABALLEROS - PERALTA
Avui he sortit una mica més tard, ahir vaig sortir massa d' hora i va ser una imprudencía, se que avui només fare 70 km, aquesta nit anire a casa de uns amics que tinc a la Ribera de Navarra, en un poble que es diu Peralta , pensaba que habia vist la recta més llarga que habia fet mai amb bicicleta, 22 kilometres de recta!!!! passat aixó es traçat es més sinuos amb constants pujades i baixades, per finalment arribar a Peralta, alla un altre amic que te una botiga de bicicletes m' ha cambiat i regalat la coberta del remolc per una nova, gràcies Toño!!! Ara despres de dinar amb els meus amics estic aqui sentat de cara al ordinador escrint aquestes croniques, aquesta nit sopar amb amics, i matalàs... demà mès.
Gràcies a tots per el vostra suport!!!! Viento en Popa...!!!!
Mail rebut del Jordi fent una mica el resum dels dies de pedaleig. [llegir-lo]
22 agost 3ª etapa . VERDEGAL –EGEA DE LOS CABALLEROS
L’etapa d’avui ha estat de 126 km .El dia s’ha aixecat avui una mica ennuvolat, fins i tot ha catgut un ruixadet per compensar el calor passada aquests dos dies. Faré nit a un càmping on podré deixar aparcat el remolc per anar a comprar menjar per sopar a algun poble veí… al migdia m’he menjat un sobre de pasta que portava.
21 agost 2ª Etapa AGRAMUNT – VERDEGAL
El dia promet també ser molt calorós i , amb l'experiència d'ahir decideixo canviar d'horaris, sortida a les 7 i aturada en les hores fortes de sol de l'1 del migdia fins les 6 de la tarda. Arribo a quarts d'una a Monzon ( ja sóc a l'Aragó) on passo les hores de descans remullant-me a la piscina . A les 6 torno a agafar la bici però la calor no remet i arribo fins a Verdegal ( el poble més alt d'Aragó, segons em diuen) Total de km recorreguts 105.
20 agost 1ª Etapa PARETS –AGRAMUNT
A les 7 del matí sortim del carrer Empordà amb el company Xarli que ha decidit acompanyar-me en bici fins a Terrassa. La primera etapa ha estat llarga i molt calorosa 135 km. Els trams de ciutat es fan complicats pel trànsit. Un cop acomiadat en Xarli tiro endavant direcció Manresa. El Sau i la Marga passaran el cap de setmana seguint els meus passos. Continuo pedalant fins passades les dues, però la calor és insuportable i decidim fer parada a Calaf per dinar alguna cosa i refrescar-nos a la piscina del poble. Espero que el sol comenci a baixar per remprende la marxa. La tarda serà distreta amb punxada de càmara i coberta feta malver. Tot i així, arribo fins Agramunt.
18.agost.2011. Pròleg
Encara no se d'on vaig treure aquesta idea, no se si eren ganes de pedalar, de viure aventures noves o de fugir de no se on... L' unic que se es que dissabte torno a intentar-ho, no se si sere capaç o no, es mès, es una mica una prova que en faig jo mateix, i compartir amb mi la persona que duc a dins.
Sempre he fet aventures amb amics de mes o menys envergadura, aquesta la vull fer sol (potser torno barallat) es el meu repte.
Perque en bicicleta ? La bicicleta sempre m' ha agradat i ara la he tornat a redescubrir i sobretot perque m'ho passo pipa, i m'agrada passar-ho be. Vull deixar clar que no vaig a Santiago, vaig a Fisterra, alla on s'acababa el món.
L' opció de ser autónom primer passa per que no vull dependre de res ..., ho vull fer a la meva manera, dormin on m' agafi la nit, menjan quan tingui gana i pedalan i descansan quan en vingui de gust. Sense presa ni presions...
Intentare mantenir-vos informats de com va el tema, i de pas en servira per matar les llargues hores nocturnes.
No voldria acabar aquest article sense donar les gràcies (i perdoneu que ho faci publicament) a la Marga, la meva dona i als meus fills Kènia i Sau, per la pàciencia i el suport que sempre m' han demostrat, a bicicletes Segú pel seu suport i pel troç de bici que m'han deixat (dormire encadenat a ella) al meu Amic Pelut per ser com es, a els meus Amics del CAM per despertar-me cada dia amb nous reptes i noves il.lusions, i sobretot als Companys del AC Parets per compartir quilometres i quilometres, experiencies i bon rotllo.
Fins aviat !!!
Jordi Domenech
