Essencia_Bastarda.JPG

LA BASTARDA és una activitat central del CAM.

 

Avui dia, podem dir també que La Bastarda és la nostra festa!

De manera molt resumida, La Bastarda és una caminada de resistència per camins de muntanya, sense ànim competitiu.

Per a tots aquells que la decidiu caminar, trobareu TOTA la informació necessària a la web oficial de La Bastarda. Us desitgem que la gaudiu!!!

Si com a soci/a del CAM no la camines, per dur-la a terme any rere any, es necessiten mans! Mans, implicació i molta alegria! Així doncs, per viure-la des de dins apuntat a un avituallament!! Simplement, comunica les teves ganes de col·laborar a info@cam-parets.com

Una mica d'història...

...i un bon dia creàrem un nou club, ni millor ni pitjor, diferent! L’inici de tot... una colla de penjats, perquè no teníem ni seu, ni club, ni subvencions... i així vàrem malviure algun temps... de bar en bar... cadires calentes i nits de somnis , braves i cervesa... res que pogués semblar seriós, fins que un dia es va dir que havíem de tenir un local , vàrem buscar i buscar i finalment el trobàrem. I allà vàrem fer mans i mànigues per sobreviure...llogant el local posant calers i fent mil i una per subsistir.... fins que un dia es va encendre el llum: “i si fem una caminada?”

I vàrem dir: “i perquè no?” Llavors no rebíem ni diners ,ni suport ,ni subvenció de l'Ajuntament, no teníem res... i per això la vàrem batejar com la Bastarda... la filla no reconeguda.

Havíem de buscar un itinerari, sostenible, perquè no teníem diners  i vam mirar el Google Earth i vam carregar les bicicletes al tren i vam marxar a Sant Martí de Centelles. Havíem vist sobre el plànol un GR i el volíem seguir. Va ser un suplici pujar les bicicletes fins al Grau de les Avellanedes, un autèntic infern! Un cop allà, vàrem seguir el GR i ens vam adonar que aquell seria el camí, ens van impressionar els Cingles, ens van enamorar!

I vàrem fer la primera Bastarda que vàrem ser 7 participants... I com que érem capgrossos de mena, la segona 25... I si provem la tercera? 48... Va! Anem per la quarta! 96... I llavors ens adonàrem que probablement estàvem fent les coses bé... A la cinquena, 200...sisena, 250... i així anar pujant... fins a 550. Ja no podem pujar més! Tindríem més gent, més ingressos, però perdríem l’essència Bastarda...

Entre mig sorgeix la Klandestina... que ens va bé! Perquè permet fer La Bastarda a gent que la vol córrer i no vol pagar els 30 calderos. I anem modificant i donant un aire de compromís i solidaritat... És una filosofia que ens agrada i que ve de les punks trails... i el mantenim encara... siii... encara!

I aquí hi som! No pretenem ser un club gran. Ja ens esta bé aquesta familiaritat que tenim la gent del CAM i que conservem sense mai renunciar a nous membres a la família. I ens agrada la filosofia que tenim i mantenim , que hem preservat de tota contaminació possible. I aquí seguim, picant pedra dia a dia i és així com es fa CLUB, POBLE, AMICS i PAÍS.

I aquí seguirem somiant... seguirem compartint... seguirem... i tant que seguirem!!!